Novavla dumengia ordinaria

Caras soras e cars frars en Cristus

Ellas lecziuns dalla dumengia hodierna va ei d’ina vart per la confruntaziun cun dretg e lescha. Da l’autra vart tschenta Jesus il carstgaun el miez ed ei va per il beinesser e salit dil singul carstgaun.

En l’emprema lecziun udin nus dalla sanctificaziun dil sabat, denton era dalla liberaziunord la sclaveria dall‘ Egipta. En texts giudaics dalla fiasta da Pasah secloma ei: „En mintga generaziun duei il carstgaun considerar sesez sco el sez fuss setratgs naven ord l’Egipta“. – Egipta, in simbol per suppressiun e nunlibertad. Ils Iseralits fuvan leu bein supprimi, mo ei deva leu bunas caussas da magliar, el desitert bramavan ei per la padella carn ell‘ Egipta. Pli bugen sclavs, aber magliar bein!  Nus vivin oz buca sco sclavs en nossa patria – ni forsa tuttina? Essan nus buca sclavs dil consum senza retenientscha e dalla beistonza, digl adina vuler dapli e posseder dapli? Nus tuts savein ch‘in venter plein ed in mund sbrinzlont da canera fa staunchels e muntatuttina nies cor. 

Ei dat enzatgei che impedescha quei patratg general dil creschament economic: La dumengia ed il firau.

Egl evangeli s’exprima Jesus pertuccont il camondament dil sabat, perquei ch’ils giuvnals havevan fom e scarpavan naven spigias. Ils farisès enconuschan mo il camondament e las precripziuns dalla lescha.Il carstgaun sez vala nuot. Jesus vul denton spindrar e medegar il carstgaun, era il sabat. Pertgei il sabat ei cheu per il carstgaun. Il salvament ed il salit dil carstgaun ei per Jesus il center dil sabat. 

El ha adina puspei giu dispetas cun ils enconuschiders dalla lescha: Jesus entaupa in um cun in maun schirau, -- danovamein ina dumengia. Sche nus mirein sin Jesus, lu havein nus l’impressiun ch’el enquera propriamein il conflicts cun l’autoritad religiusa, provochèscha veramein la confruntaziun. El tschenta igl um el center– quei munta che tuts duein veser ei, Jesus fa nuot el zuppau. Ed il carstgaun ei per Diu il punct central e siu salit e buca las prescripziuns. Igl ei ina situaziun grondamein dramatica e Jesus mira sin sès adversaris in suenter l’auter. Internamein strèmbla el plein greta e tristezia sur pervia da lur cor stinau. 

Sche nus mirein cheu sin Jesus, lu vesein nus sia libertad suverana.Perquei ch’ El ei segirs dalla preschientscha daDiu, vul el ademplir la vera volunatad dil Bab. Dieus ha dau a nus il sabat (la dumengia) sco regal dils libers affons da Diu. El vul che nus sanctificheien quei di, perquei che Dieus sez ei sogns. Jesus cumbatta pia il dretg real da Diu. Cun gronda autoritad tschènta el el center la voluntad dil Diu che vul il salit.

Ils cristifideivels han mess il sabat, - che fuva pli baul la sonda, - sin la dumengia, perquei che Cristus ei levaus da mort en veta la dumengia, igl emprem di dall’jamna. Els serimnavan pia mintg’jamna per far memoria da quei misteri e per ademplir il camond da Jesus che veva detg: “ Fagei quei en memoria da mei.“ La sontga messa dalla dumengia fuva pils emprems cristifideivels il zenit dall’jamna. Per els fuva gl’entir di sanctificaus; els prendevan peda per visitar parents e malsauns.

Tgei savessen nus far orda la dumengia, per ch’ella daventi puspei in di special, differents dils auters dis dall’jamna?

  1. Puspei ver peda per la cuminonza dalla Baselgia e dalla famiglia.
  2. Anflar peda dad esser cheu per auters, tedlar sin els; e plidar sur da caussas impurtontas dil mintgadi ed era saver dar si certas caussas.
  3. Gudignar novas forzas ella natira, duront ina spassegiada; ed admirar la grondiusa creaziun da Diu.
  4. Anflar peda da far oraziun persunala, e l‘oraziun en famiglia.

Nus lein pia sespruar da far ord la dumengia - schi bein sco pusseivel, - in di da fiasta. Quei auda tiel rItmus natural da nossa veta e quei ei mess en nies cor. In vegl proverbi catolic di: “Sco tia dumengia, aschia tiu di da mort.“ Sche nus emblidein buca Diu la dumengia; emblida el era mai nus. Amen.