Alle Artikel von tennerc

La sanaziun dil tuchiez 2009

Dapi 1917 ha la pleiv buc fatg grondas investiziuns el tuchiez, excepiu l’electrificaziun da quel. Suenter 100 onns eis ei usit ch’ils zenns vegnan menai per che battagls ed ils martials dall’ura petgien buc trasora silla medema part dil zenn e donegeschien quel.
Cunquei che l’ura caschuna gia dapi onns problems ed il tuchiez ha savens reparaturas, ha la suprastonza dalla pleiv proponiu allas parochianas ed als parochians da far ina sanaziun da rudien. Ella davosa radunonza generala ei il credit vegnius approbaus, aschia che nus havein saviu surdar las lavurs. Lavurs specialisadas vegnan fatgas entras la firma Jakob Muri da Sursee, parts dallas installaziuns electricas entras la firma indigena aurax sa. A Era ils battagls vegnan remediai aschia ch’il tuchiez daventa silsuenter pli loms. L’intonaziun dils zenns resta la medema.
L’ura survegn in niev receptur da signal DCF che procura che quella mondi adina silla secunda exact. Cunquei ch’ils zenns ein allontanai dils giuvs dat la revisiun era la pusseivladad da far reparaturas vid il caset dils zenns. 
Cun agid d’in secund credit vegn la pégna da 1956 adattada als basegns e renovada. Finamira ei suenter da ver dapli confort en baselgia, senza far donn agl intern da quella. Il scaldament vegn colligiaus cul tuchiez aschia che quel scaulda mo pli cu igl ei survetsch divin.

Renovaziun baselgia parochiala (1972–1976)

Informaziun vegn scret grond ozildi, malgrad ch’ella caschuna meinsvart confusiun, demai ch’ella vegn beinsavens malcapida. Nuotatonmeins ha la cumissiun da baghegiar dalla pleiv da s. Gions anflau per opportun d’edir ina broschura d’orientaziun concernent la renovaziun da nossa baselgia parochiala. Sin tala moda vuless la cumissiun informar empau ils parochians sur dil curriu e passau e vegnent. Aschia sperein nus da prevegnir a malcapientschas. La renovaziun dalla baselgia parochiala ha fatschentau la pleiv gia dapi onns. Mintgin che veseva, saveva ch’ina restauraziun fuva urgenta. Igl onn 1965 ei per quei motiv a caschun dalla radunonza da pleiv vegniu elegiu ina cumissiun preparatorica per la renovaziun dalla baselgia da s Gions.

Planisaziun L’emprema missiun da quella cumissiun ei stau da secussegliar cun persunas cumpetentas, oravontut cun la Curia episcopala. Silsuenter ha ei giu num da far retschercas per in architect scolau, cumprovau e recumandau. Digl architect dependa numnadamein il bien andament dalla lavur. El ha d’inspectar ed intercurir igl object puncto lavur e valur. Tier la renovaziun baselgia sto in architect esser empau humiliteivels ed esser il cunscienzius interpret digl art che ses collegas da tschentaners vargai han giu. Quei sa sin moda optimala mo daventar en connex culla tgira da monuments cantunala e federala. Sch’ei setracta d’in object da valur, sco per ex. la baselgia parochiala da Mustér, ei quei ina necessitad absoluta. Prof, Erwin Pöschel scriva numnadamein «Quei baghetg ei ina dallas pli grondas, bialas e custeivlas baselgias baroccas dil cantun Grischun» (Pö 1 c p 81) .Tgira da monuments, architect e restauratur ston communablamein sligiar ils problems dart e zavrar la paglia serimnada el decuors dils tschentaners dal garnezi – (cc per semeglia notizia d’acts da dr Wyss). Per sin fundament da quei san definitivs plans vegnir elaborai e lu surdau las differentas lavurs. Quei tut drova temps e madira ponderaziun, cunzun sch’ins ha da quintar cun subvenziuns. Gest quei ei denton ual in fatg che biars san savens strusch capir. «Grosso modo» ei quei stau il proceder dalla cumissiun da baghegiar. Quella ha suenter consultaziun dalla Curia incaricau il medem onn (1965) il biro d’architectura Fetz, Glion, da far las necessarias preparativas. Architect Fetz ha, sco quei ei il cass tier ovras pli delicatas, buca vuliu surprender persuls la responsabladad e ha tratg tier siu amitg, architect Max Sütterlin da Zollikon, Sütterlin ei in um profilau, ch’ei differentas gadas staus delegaus dalla Confederaziun tier damondas d’art.

Per raschuns da vegliadetgna ei architect Sütterlin seretratgs igl onn 1972. Architect AKS Gerhard Franz da Herrliberg, ch’ei dapi onns il fidau collaboratur da Sütterlin ed ei aschia dalla bial’entschatta enneu cudischaus fetg bein cun tut il curriu e passau, ei vegnius acceptaus dalla cumissiun sco successur. Ensemen culla tgira da monuments cantunala sut la bitgetta da dr. A Wyss, Cuera, e la tgira da monuments federala, sut presidi da dr. A Schmid, Friburg e Berna, ein ils plans plaun e plaun vegni elaborai. Las calculaziuns da cuosts ein sin fundament dils plans vegnidas fatgas.
Renovar u engrondir? Ina damonda cardinala fuva: Lein nus mo renovar ni era aunc engrondir la baselgia da s. Gions? Ina hanada damonda che ha dau bia da discussiunar. Digl engrondir han ins la finala desistiu. En quei interval ei da Roma anora vegniu dau la lubientscha da celebrar ina s. messa dalla dumengia gia la sonda-sera. Ina nova pusseivladad, dalla quala Mustér ha immediat (sco emprema pleiv dalla Cadi) seprofitau ed aschia descargau grondamein ils ulteriurs survetschs divins en pleiv. Ord quei motiv el in’engrondaziun dalla baselgia parochiala buca necessaria. Denton ein aunc autras novaziuns liturgicas che tangheschan la baselgia sco edifeci, vegnidas edidas, p. ex. concernent igl altar (altar encunter il pievel), il crap da batten, il confessiunal, la scantschala (ambo), il baun dalla communiun, ed auter. In spetgar giu e preparar ponderau ei stau mo d’avantatg. La cumissiun ha saviu spargnar cuosts accessorics e possibilitau cheutras la finanziaziun. Pertuccont ils edifecis ecclesiastics ha il secund concil Vatican, en sia constituziun dalla liturgia, ediu «per longum et latum» las decisiuns che tangheschan il baghetg dalla baselgia. Interessents consulteschan cun grond avantatg quella constituziun. In cumpendi da quella constituziun ei l’interessanta lavur, titulada «Sanctuari e reforma liturgica», che nies actual sur vicari general, lic iur. et theoc Giusep Pelican ha schau comparer el Calender Romontsch da 1968, sin pagina 247. En quella lavur menziunescha el clar e bein las cundiziuns dil baghetg sacral. Ina investa detagliada sepaga a mintga lectur. . Sin fundament dallas perscrutziuns han nos architects elaborau in plan definitiv per mauns dalla cumissiun. La calculaziun da cuosts munta sin biebein in ed in miez milljun. Cheutier pareglia il plan da finanziaziun el scriver da nies president dalla pleiv, Giusep Huonder. Cuosts supplementars han las stuccaturas el chor e las lavurs vid igl artg denter chor e nav caschunau. Igl artg era sin dar ensemen e gia tschessaus anavon per ca 15 cm ed havess in di saviu caschunar ina terribla catastrofa en baselgia parochiala. Las conturas dils aunghels el chor ein stadas per nus tuts ina immensa, mo era emperneivla surpresa. Il reconstruir quels aunghels, ina lavur che sa vegnir fatga mo a maun e sto vegnir fatga da gronds artists ha cuzzau varga in onn ed ha aschia bess entuorn tut ils datums da terminaziun e per part era las calculaziuns. Mo cu tut ei finiu sepresenta la baselgia per en siu ver vestgiu antic e per lu astgan ins plidar d’ina renovaziun. Renovar vul buca dir mo surstrihar cun alv, mobein dar agl object sia fuorma originala e genuina.
Glisch verda per la renovaziun En num dalla Curia episcopala ha ils 25 d’avrel 1972 Sur vicari general Giusep Pelican scret ad architect Gerhard Franz il suandont: «Sehr geehrter Herr Architekt, Sie haben mir die Pläne für die Restaurierung der Pfarrkirche Disentis, den Bericht über die baulichen Massnahmen, den Kostenvoranschlag und eine Bilddokumentation zukommen lassen. Ich danke ihnen dafür bestens. Das grundsätzliche Einverständnis zur Restaurierung der Kirche hatte das bischöfiiche Ordinariat schon früher gegeben. Auch wurden die vorgesehenen Änderungen an der Eingangshalle und den Emporen mit Herrn Fetz näher besprochen. Vorausgesetzt, dass die Restaurierung im Einvernehmen mit der kantonalen und eidgenössischen Denkmalpflege durchgeführt wird, erkläre ich mich mit dem Projekt einverstanden. « Suenter haver giu retschiert glisch verda da quellas varts, ha la cumissiun da baghegiar giu liber maun per schar decider ils parochians tgei ch’eis veglien. Ouella decisiun ei vegnida dada cun caschun dalla radunonza da pleiv ils 2 da fenadur 1972 cun in term e decisiv gie per la renovaziun.
Progress dallas lavurs Las contractivas definitivas cun Berna e Cuera han silsuenter aunc retardau ina gada la surdada dallas lavurs. Denton, dapi la primavera 1973 ein las lavurs surdadas e gia pulitamein avanzadas. Vid clutger, tetg e fatschadas exteriuras ein las lavurs per part finidas. La renovaziun interna da nies sanctuari va successivamein vinavon. Nus sperein da saver far diever da nossa baselgia parochiala da Pastgas 1976. Las lavurs da gep el chor, las laupias, il plantschiu, e buca d’emblidar l’orgla nova, ensiaran liung temps da lavur. Nus vulein demussar capientscha e pazienzia e surtut esser engrazieivels alla venerabla claustra, che segida cun nus ton sco ella sa e po.
Supplica Malgrad ch’ins ei da tuttas varts promts da segidar moralmein ed era finanzialmein, resta ei aunc alla pleiv da curclar ina pulita summa. Ils bazars dils 6 e 7, sco era dils 13 e 14 da zercladur 1970, han purtau in recav da frs. 53000.–. La recreaziun dils 10 ed 11 da november 1973 ha danovamein purtau il bi recav da frs. 20000.–. Quellas acziuns ein vegnidas organisadas e preparadas excellentamein dall’Uniun da mummas e dunnauns. Possi quei exempel far scola. Las numerusas unfrendas en baselgia e las donaziuns privatas han ulteriuramein purtau in bienton daners, legreivlamein biabein miez milliun! Nus sperein che quei spert da segidar semantegni. Possi sogn Gion Battesta remunerar rehamein tonta lavur e ton spert da sacrifeci e generusadad. Ch’il sanctuari da s Gions vegni a paradar en siu niev vestgiu giavischan segiramein tut ils parochians da Mustér.

text da Sur Giuli Cantieni ord la broschura «Renovaziun baselgia parochiala S. Gions Mustér

Altar da Carli Borromeo

Altar da s. Carli BorromeoLa midada dil temps dalla reformaziun ha sensibilisau vinavon la pussonza mundiala. Cun il conzil da Trient (1545–1563) il qual la claustra e la dertgira aulta da Mustér – representaus entras il mistral vegl Johann Deflorin – ha la cunterreformaziun anflau ina buna petga. Ina da quellas impurtontas persunalitads era igl arzuestg cardinal Carlo Borromeo (1538–1584) da Milaun. Cura ch’il pader indigen Christian von Castelberg ei vegnius numnaus avat (1566–1584), ha el priu si immediat contact cun cardinal Borromeo. Igl onn 1581 viseta cardinal Borromeo – in um respectau e venerau – la claustra, la pleiv ed il pievel da Mustér. El ei vegnius tut a pei da Biasca, tras la Val Blegn e sur il Lucmagn. Il maletg muossa co el vegn retscharts a Mustér digl avat e dil president da vischnaunca. Seniester ils caputschins, dretg ils benedictins. La viseta dils 25 e 26 d’uost ei stada ina gronda honur per Mustér, ina sensaziun ch’ins ha vuliu tener en memoria era per las generaziuns suandontas.

Tgi era sogn Carli Borromeo?

Bein il pli meriteivel um della reforma catolica secund ils decrets e las ordinaziuns dil cussegl de Trient ei s. Carli Borromeo. Naschius da pietus geniturs igl onn 1538 el casti de famiglia Arona sillas rivas dil lag Maggiore, ha il talentus e pietus giuven Carli da 16 onns daven studiau sill’universitad de Pavia e suenter 7 onns encorunau ses studis cul doctorat ella giurisprudenza e teologia, ed elegi lu la clamada sacerdotala. – Gia sco secretari dil stadi papal sut papa Pius IV, siu augsegner ed aunc dapli sil suenter egl uffeci d’arzuestg de Milaun, ha cardinal Carli, il fideivel survient de Diu nunstunclenteivlamein e cun admirabel success luvrau pella dretga reforma della Baselgia. El ha promovi lu e menau ad ina buna fin il cussegl de Trient 1563, e ha lu sin pliras sinodas animau uestgs e spirituals de bein exequir quels conclus. Era ha s. Carli en sia vasta arzdiocesa cun ludeivla premura e beneficenza eregiu tscheu e leu bunas scolas pil pievel e collegis e seminaris pella cultivaziun ed erudiziun de buns spirituals. Pella buna reforma ha quei premurau pastur dellas olmas era diligentamein e cun strapazs ed inaga ni l’autra era buca senza persecuziuns fatg visitaziun allas pleivs entochen si ellas montognas. Il success ei staus quel, che Carli, il Grond uestg de Milaun, ha salvau la vera cardientscha en sia entira diocesa ed ell’entira Italia ed ha cheu cun plaid ed exempel veseivlamein restaurar la Baselgia catolica. – Mo sia activitad de reforma catolica ei s’extendida aunc pli lunsch sur cuolms e vals vi en autras tiaras ed era en nossa cara Svizzera. Sin giavisch dils Confederai era cardinal Carli Borromeo gia 1560 vegnius numnaus: Protectur della Helvezia. Suenter in viadi de visitaziun allas pleivs ticinesas, ch’appartenevan a siu uestgiu, ei arzuestg Carli serendius en Svizzera, accnmpignaus da siu amitg de scola Giovanni Bonhmini. – Els ein arrivai igl uost 1570 a Luzern, nua ch’ils dignitars ein vegni retscharts e beneventai cun gronda cordialitad e legria da Melchior Lussy el num dil clerus e pievel catolic. Vesend Carl Borromeo cheu il grond basegns de buns spirituals e de bunas scolas, ha el moviu e reussiu, ch’ils paders gesuits ein vegni a Luzern 1574 ed han eregiu cheu in collegi ed aschia er’ils paders caputschins 1581 ad Altdorf. – Carli sez ha eregiu e fundau a Milaun il collegi helvetic per students della teologia ord la Svizzera. Era ha cardinal  Borromeo sper colonel Ludivic Pfyffer e M. Lussy il pli grond meret, ch’il nunzi apostolic ella persuna de Giovanni Bonhomini, uestg de Vercelli ei vegnius en Svizzera, prendend sia residenza a Luzern 1579, per megliera execuziuns dils conclus dil cussegl de Trient. – Puspei ei Carli Borromeo vegnius en Svizzera igl onn 1581. Quella gada ei il sogn pelegrin cun 10 cumpogns vegnius sul Lucmagn a Mustér, nua ch’el ei vegnius retscharts cun gronda carezia e pumpa dal bein meriteivel avat Christian da Castelberg, convent, mistral e pievel. – S’interessond zun fetg de saver, co ei stetti en Rezia culla cardientscha e morala catolica, ed observond cheu il grond basegns d’ina buna reforma e la pli sensibla munconza de spiritutals, ha il sogn uestg de Milaun dau ses cussegls ed entruidaments pella buna reforma, e ha turnond a casa instanziau a Roma tier papa Gregori XIII, ch’ils praders caputschins vegnien era tarmess en Rezia. Quels apostels della cardientscha e della buna reforma ein sin iniziativa de s. Carli empau pli tard er’arrivai en Rezia ed han cheu cugl onn 1622 fundau la missiun retica. – Aschia ha il sogn arzuestg e cardinal de Milaun luvrau cun nunstunclenteivla premura ed admirabel succes pella buna reforma e restauraziun della Baselgia entochen il di de sia mort, ils 3 de november digl onn 1584. – In sogn ei morts resuna ei tras il mund catolic. Gia suenter 26 onns, 1610 ei il grond uestg da Milaun e restauratur della baselgia vegnius canonizaus ed alzaus sigl altar.


ord il cudisch «Cuorta historia dalla baselgia» da Leonard Solèr

Igl altar da Strigel

Altar dad Ivo Striegel
Altar dad Ivo Striegel
Ella caplutta en pierti encunter sid sesanfla il pli custeivel scazi da nossa baselgia: Igl altar gotic dil meister Yvo Strigel da Memmingen (D), 1489.
Acts digl altar: 1921 cunvegnientscha denter la Claustra da Mustér e la Pleiv s. Gions pertuccont igl altar gotic dad Yvo Strigel 1941 plans dalla firma Schäfer e Risch, architectura, Cuera, per in plaz adatau da tschentament per igl altar (altar gotic dad Yvo Strigel) da s. Gada 1941 renovaziun e midada dil carnè ed autras midadas en baselgia partenent la collocaziun digl altar gotic da s. Gada. 1941–1946 renovaziun e collocaziun digl altar gotic 1963 Expertisa da «Schweizerisches Institut für Kunstwissenschaft Zürich» fatga sur digl altar gotic dad Yvo Strigel 1970–1977 restauraziun digl altar gotic

La baselgia de S. Gions e siu altar grond

text original da sur Carli Fry, 1897–1956

Dis de sensaziun e sgarschur ha Mustér passentau ils 4 e 5 e 6 de matg 1799. La damaun de bun’ura, ils 4 de matg, ina sonda, ferton che de biars vischins rugavan a S. Gions Niessegner pils umens marschai encunter Cuera per scatschar ils Franzos ord la tiara, compara in Tuetschin, mitschaus dalla terrada a Rehanau dils 3 de matg, sin porta-baselgia e grescha: «Fugi, fugi, vos umens ein mazzai, ils Franzos vegnan, mazzan e brischan!» Tut che sescurrenta ord baselgia, a casa, e cun ils auters vischins tementai si per ils cuolms. Ils paucs che restan, en schanuglias avon il vut miraculus de Nossadunna dellas dolurs, observan co las larmas roclan giu per la vesta della Mumma dolorusa. Enzenna de quei che ha de vegnir! La sera dil medem di ein las avonguardias franzosas a Trun. Ina deputaziun de Mustér serenda a Trun per implorar grazia. Ei audan buns plaids; mo vischins malvugli della Cadi stigan gia a Trun ils Franzos encunter la capitala. La dumengia, ils 5 de matg, la fiasta della dedicaziun della baselgia de s. Gions, arrivan ils Franzos allas 10 a Mustér. Ils vischins, quietai dals buns plaids udi a Trun e repeti a Mustér all’arrivada della truppa, tuornan giud ils cuolms ed a casa, prendan cun els il pauc de valzen ch’ei vevan giu scumpentau. Ils parsuras della vischnaunca, mistral Gion Luregn Carigiet e docter Tumaisch Berther, vegnan denton citai en claustra al quartier general digl inimitg. Ei han las ordras d’enteifer 24 uras sbursar ina contribuziun d’uiara de 10 000 fr. franzos e de metter a mauns ils instigaturs della revolta de calonda maja.

Il tschiel ei surtratgs; gia rampluna il tun da lunsch ed il cametg fa buca spetgar ditg: Ferton che la schuldada franzosa ha liber maun de sblundergiar preit e paglia en vischnaunca, «aschizun ch’ei mai stau enten Mustér igl semiglion digl temps dil retg Attile dils Hunners en1neu cattan ils Franzos per disgrazia aunc en claustra en l’«apoteca» della claustra, situada spel portal, la vestgadira dils perschuniers stai sturni e mazzacrai avon paucs dis o davos Mustér – la via era aunc tut cuvretga cun ina crusta de saung encugliau denter il vitg e Sontget, tenor perdetga de P. Placi a Spescha. Capeivel che la schuldada s’irritescha, «sco tgieuns vietrics, aschizun che ils officiers sez eren strusch sigirs della vetta muort la gronda rabia e gretta.» Ils 6 de matg, fiasta de s. Gion evangelist, patrun secundar de s. Gions, avon la Porta Latina, va il vischinadi en fiug e tschendra. Il vitg, Raveras, Gonda, s. Gions, Funs, Clavaniev ed Acletta vegnan arsentai. Ils umens che vegnan traplai sin via duront il berschament crodan sut las ballas e bajonettas franzosas. Malsauns e blessai brischan ViVSCU11 lur casas. Igl emprem gerau de Mustér, Ludivig Carigiet, rapporta: «En quei berschamen en berschadas persunas 25, casas 107, clavaus 115, biestga gronda 208, nuorsas 329, e perquei la suma dilg donn ei preciada juridicameing 525 000 fl.» Ils principals vischins fauturs dils Austriacs vegnan fatgs perschuniers e deportai. La stanza en claustra, nua che la vestgadira dils Franzos mazzacrai era en salv, vegn cnn puorla siglientada ell’aria cun quella entira ala della claustra. En claustra crodan en tschendra igl archiv e la biblioteca; a s. Gions, el local della spenda (visavi il carner),  devasteschan las flommas ils archivs de Cumin e della vischnaunca de Mustér. Di de tanienta disgrazia ch’el ei per quasi in tschentaner restaus en memoria dils vischins sco in derschalet, tonpli, che s. Gion evangelist avon la Porta Latina ei en suffragi dils vischins morts quei di vegnius stabilius a Mustér per «firau per bon» e salvaus malgrad ina discussiun per dismetter el anno 1823.

Denter las 3 baselgias intschendradas ils 6 de matg 1799 secattava la baselgia parochiala de Mustér. Ils cronists dils 6 de matg descrivan las preziusadads della parochiala intschendradas quei di de furia e gretta. «Sia paramenta., che era zun custeivla; biars calischs de argien et il zibori et la mistronza, tut argien; treis amplas de argien grondas et in rauhfas de argien cun la pli part pleunas racamadas u cun aur ner en argien … a tuttas tavlas bein sullaradas cun bien aur et las orglas ed enten ilg clutger quels 4 zenns de ina conzertura, la qualla era ne de lunsch ner de tier in semiglion tuccar … igl gron era de peisa 50 centners, Il messeun 35, il zen de russari 20, ilg ping 5 … pli era ei enten igl cucler ping duss zens pigns a buns …» In altar de speciala veneraziun e gronda preziusadad fuva igl altar de Nossadunna dellas dolurs, nua ch’ei «senflava pendiu si pli che diatsien (duatschien) votivs dellas miraclas de nossa duna dellas siat tristezias, pendiu si en fuorma de tavlas grondas». Denter las reliquias ed igl auter inventari de s. Gions secattavan avon il berschament d. a.: «Ina gronda crusch de argien, bein greva a bialla; las crunas de nossa duna cun igl zepster et la spada. tut de bien argien; 2 mistronzas de argien. ina cun la particulla dil len della saintgia crusch e l’autra de S. Fidel. Truccas de reliquias possedeva la baselgia parochiala de s. Simon e s. Giudas apostels e de s. Maria Madleina: 4 truccas cun reliquias de differents sogns reparti sils altars; 2 vuts de s. Flavian e s. Bonaventura cun reliquias el pèz, medemamein dus vuts senza num cun reliquias e finalmein la cavazza de s. Felicissim marter. Denter igl inventari arsentau u engulau vegn allegau milsanavon: ils candelors e peis de matgs «tut cufer a surgentai» (irom argentau), antipendis recamai ni de brocat, 2 balduchins. l’in cumpraus daniev e «rehamein recamaus cun aur, cun sias mizeroclas et franzas tut ded aur»; depli «5 vistgius dels vuts da nossa dunna (dellas dolurs e dil rusari), tots recaamai cun aur et biaras a custeivlas madaglias a cruschs de argien ed aur et ringtias da ureglias, a anials de aur in grand diember, a cadeinas de argien … pli in gron a bi tron per exponer igl Santissim tigiaus zun fin ed zun bein sullaraus». Tut quella splendur, che fageva ord la parochiala de s. Gions in tempel vengonz de star a per allas duas baselgias claustralas, in tempel embellius dad in tschentaner enneu dalla premura dils paders caputschins – tut quella splendur ei en in mument curdada en ruinas.

Tgei savein nus digl altar grond de s. Gions avon il berschament dils Franzos? II diari Berchter fa menziun dil «gron e custeivell malleig dal batten de s. Gion, che batigiava nies Segnier Jessus enten il Jordan.» Igl altar veva pia per center in grond maletg de s. Gion Battesta co el battegia Niessegner. Igl ei en la novissima restauraziun della baselgia parochiala stau in ventireivel act de pietad de metter sigl arviul della baselgia parochiala il batten de Jesus, demai ch’il maletg digl altar actual representava buca pli quei act central ella veta de s. Gion Battesta, principal patrun de s. Gions. Dretg e seniester digl altar, staus senza fallir in altar baroc, sco ei era la moda dapi la cunterreformaziun el Grischun, paradavan «duas truchas grondas de reliquias de differens soingts,» Davos igl altar pendeva in «gron e bi vell» de seida cotschna ed alva, «faig Cun sdremas, che cuvreva davos tut igl altar.» Nus stuein bein entelgir quella descripziun dil cronist Berchter aschia, che la teila de seida cotschna ed alva (las colurs svizzeras!) cuvreva il mir davos igl altar, dretg e seniester dil maletg, da sum toccadem, sco ins anfla tals ornaments en baselgias talianas e franzosas aunc ozildi buca da rar. Las fiastas vegnev’ei erigiu sugl altar (sul tabernachel) in «bi baldachin de tamasch gtietsen cun sias franzlas.» Era quel detagl dat perdetga ch’il chor ed igl altar grand de s, Gions sepresentavien tuttavia en aspect latin.

La catastrofa dils Franzos ha giu plagau claustra e vischnaunca de Mustér de maniera che las plagas ein per ditg buca seserradas pli. Il baghetg claustral ha giu sia vart occidentala, siglientada ell’aria, en ruinas tochen els anno 30, nua ch’igl edifeci ha saviu vegnir refatgs culs daners sbursai dall’Austria per ils beins confiscai en Valtellina. Auters daners ein vegni en claustra empau da tuttas varts, havend la claustra naturalmein relaziuns pli grondas ch’ina sempla pleiv. La pleiv de s. Gions ha cun lubientscha de Mgr, uestg de Cuera fatg far ina collecta tier «tuttas aultas a bassas competenzas a regenzas spiritualas, farias, beneficiats, caplons, religius a tschentai avon ne ugaus dellas fondaziuns devoziusas, sco era tier las municipalitats ed ensuma tier in a scadin de mintga stan e condiziun per domanda en quests nos grans basegns a munglamens cun tutta pusseivla maniera erbarm, agit, asistientscha a succuors.» Ei po esser vegniu de bia a Mustér, plitost en uorden de baselgia e paramenta che en daners. Tut la ruina della baselgia ha ditg buca pudiu vegnir refatga. Bein igl emprem han ins patertgau de procurar per in niev altar grond. Bunamein sil di 9 onns suenter il berschament della baselgia, ils 5 de matg 1808, udin nus ord ina notizia dil landrechter Teodor de Castelberg ch’il pievel, «desideront da metter en pei gl’altar gron … suenter in ress faitgs a plischeivels dil meister Plazi Schmed beldhauer» hagi accordau la lavur. La notizia de Landrechter de Castelberg para d’esser ina copia, u in sboz d’in protocol de vischnaunca. Las stipulaziuns de quei document, sco ellas eran planisadas 1808 denter la vischnaunca ed il «beldhauer», ein vegnidas modificadas empauet el contract definitiv, signaus dal meister Placi Schmet sut datum dils 24 de zercladur 1810. Quei di, per la fiasta dil patrun baselgia de s. Gions, surpren Placi Schmet de far igl altar grond. Il «beldhauer» Placi Schmet ei, sco ei seresulta ord la fuorma de siu num – el suttascriva «Schmet», – d’encurir denter ils Romontschs. El ei cun tutta probabladad in vischin de Mustér. Ord il contract digl altar constat ei ch’el ei debiturs della baselgia de s, Gada. Nus anflein facticamein el «Cudisch dils capitals e tscheins della baselgia de s. Gada in Platzi Smet che vegn 1817 a quella baselgia in capital de 60 renschs. En siu conto, che va da 1817 tochen 1850, nua ch’il deivet va vi sin Ildefons Decurtins, vegn il debitur precisaus de s. Gions. A s. Gions anflein nus dus Placis Schmets, che savesseu domisdus esser il «beldhauer» digl altar de s. Gions. L’in, Placi Antoni Schmet, ei naschins 1785, morts ils 25 de zercladur 1868) ed ha giu per dunna Maria Cristgina Monn de Tujetsch. L’auter, Placi Sigisbert Schmet, ei naschius 1790, morts 1860 ed ha giu per consorta ina Maria Margretta Urschla Venzin. Tgeinin de quels dus Placis che ei il debitur de s. Gada e «beldhauer» de nies altar, savein nus buca decider. Domisdus fuvan 1808 fetg giuvens: il Schmet-Monn haveva 23 onns, il Schmet-Venzin 18; denton eis ei de remarcar ch’ils cudischs de batten della della pleiv de Mustér van buc anavos sur il berschament dils Franzos e che tuttas indicaziuns dellas naschientschas avon ils Franzos ein fatgas posteriuramein ed ein savens senz’auter malsegiras. De mirar mo sils onns stuessen nus plitost prender il Schmet-Monn per construider digl altar. Tenor vegl usit ei igl altar grond vegnius pagaus per part en naturalias, cun lenna, la rihezia gronda che fuva aunc vanzada suenter l’invasiun franzosa, e cun pieun. La lenna ei vegnida repartida sils 8 roods della vischnaunca, il pieun sin ils muvels. La summa totala digl accord muntava sin 500 renschs fix e 50 renschs remess per buna lavur, quei fa ina summa de fr. 935, priu la valeta de cumpra dil daner de lezzas uras savessen nus dir rodund 9000 francs. Cu exact, che la lavur ei vegnida exequida, savein nus buca dir. Nus vesein ord il contract mo ch’il «meister» leva semetter pei a pei all’ovra, entschevend cul tabernachel. Nus vein era buca motivs de crer che l’execuziun seigi vegnida refretga, inaga ch’il contract ei staus signaus e la lavur stada finanziada. Scadin cass fuva la lavur de Placi Schmet finida anno 1826. Exista in document original, che muossa evidentamein ch’igl altar era fatgs, mo era che las finanzas della pleiv vevan tunschiu mo per la lavur de construcziun. Quei onn ha la ludeivla Compagnia de Mats de Mustér surpriu de far sularar igl altar grond de s, Gions. Igl interessant act secloma:
«Mustér, ils 4 de marz 1827 Ha ina lud. Compagnia de Mats sut ils 24 de favrer 1826 unitamein concludiu d’applicar ils daners ch’els possedevan, suenter esser traig giu tutts cuosts e spesas dils Mats, vid il solerar ilg altar gron della baselgia parochialla. Ei aschia resultau, suenter esser faitg il quen e traig giu il deivet, che la Compagnia de Mats possedi R. 20, scrivel veing Risschuldis. Il quals deigien vegni mez a tscheins tier buns e sigirs personals. Duess ilg altar en termin de diesch ons bucca vegnir sollerau, sche deigien quels daners cun il tscheins vegni parti ora a paupers e munglus de nossa vischnaunca. Ch’il sura seigi aschia e tenor intentiun della Compagnia de Mats de Mustér, sco era ch’ils daners seigien sut il present datum consignai agli sgr. ugau baselgia Matias Berther, ataschteschen ils sutascrets en num della cumpagnia de Mats (sig.) Benedict Theodor von Castelberg (sig.) Giachen Martin Deflorin (sig.) Gion Babtista Huonder. Quest document della Compagnia de Mats porta al verso igl attest digl ugau-baselgia de s, Gions, Mathitias(!) Berther, screts cun agen maun, ch’el hagi sut il present datum retschiert dals numnai signurs en «danè sec» R. 20. Screts ei il document da Benedetg Teodor de Castelberg, che signescha igl emprem e vegn ad esser staus capitani de mats. Igl act fa tutta honur al sentir e patertgar dils mats de Mustér d’avon 100 onns: ei buca mo dattan tut lur fatg per igl altar grond, ei han era aunc la finezia de far ina pressiun sin las lavurs, stipulond che la summa crodi a siu intent mo enteifer 10 onns; duess la lavur enteifer quei termin buca vegnir exequida, vegnan ils daners buca retratgs, anzi – dau ei dau! fatgs si als paupers en vischnaunca. Treis onns pli tard, mardis Tschuncheismas, igl 1 de zercladur 1830, informescha mistral Cundrau sco emprem gerau ils vischins sin vischnaunca ch’ei seigi marcadau «de far gl’altar gron cun Gion Battista Andriolly». Ils vischins concludan sin la medema vischnaunca de far sularar igl altar dil s. rusari tenor l’offerta avon maun per la summa de 350 renschs. La finanziaziun della lavur ei patertgada aschia, ch’en cass ch’ei muncassi benefacturs, vegni ei fatg taglia miez sin rauba e miez sin las olmas. Per igl altar grond eis ei vegniu fatg ina collecta ed il quart gerau – eligius vegn Stalter Martin de Flurin – vegn incumbensaus ded incassar las donnaziuns signadas dals benefacturs. Questa notizia pudess far crer ch’igl altar grond seigi vegnius fatgs per 1830, de prender il text senza critica sco ei secloma. Il document della donnaziun della compagia de mats denton ei senza dubi ded interpretar aschia ch’igl altar grond existevi 1826 negin che patratga de far sularar enzatgei che exista aunc buc; era havess la compagnia, sch’igl altar era aunc buca fatgs, fatg si sia facultad per la construcziun de quel e buca per sularar; plinavon eis ei buca probabel che la pleiv vess refretg schi ditg de far igl altar grond. Sch’igl altar dil s. rusari era fatgs 1830, ton pli lu igl altar grond; ins vess ualvess patertgau d’in altar l,avon che haver il grond. Tuts treis documents avon maun, il contract de 1810, la donaziun dils mats de 1826 ed il protocol de 1830. van stupent a prau, sche nus setenin vid la suandonta successiun. Il «beldhauer» meister Placi Schmet ha els anno 1810 fatg il corpus digl altar sco el exista oz, senza las parts ornamentalas, pia la part constructiva senza ils vuts e l’ encrunaziun. Ton el sboz de 1808 sco el contract de 1810 eis ei expressivamein resalvau de «mida ne fa fa enqual statua ne zierada.» (ornaments) 1827 ei quella part vegnida sulerada. 1830 ha la pleiv surdau a Gion Battesta Andreoli de far l’encrunaziun digl altar cun ils vuts che secattan u secattavan lien e matei era ils paucs ornaments vid la construcziun cun las duas scaffas de reliquias dretg e seniester digl altar. Aschia eis ei era declarau, da co la cruna digl altar s’accordava buca dil meglier cul corpus: fatgs en duas gadas ei igl altar buca daventaus d’in cul. Gion Battesta Andreoli taglia ses vuts buca senza originalitad ed inschign, architect fuva el buc Sin fundament de nos acts essan nus orientai sur della derivonza digl altar grond de s. Gions. Igl entir altar ei in’ovra buca mo finanziada en vischnaunca, anzi era fatga en vischnaunca e quei de dus artists de Mustér. Igl altar dat perdetga per adina che la pleiv de Mustér ei stada a sias uras tuttavia moderna, pertgei che el ei fatgs en sia part constructiva el stil che fuva ual alla moda quels onns, il stil classicist (empire). Mustér ha en siu altar grond in representant respectabel de quei stil, ina specialitad sacrala ch’enrihescha sia baselgia parochiala, e s’accorda bein era al gust modern. Ventireivels ei staus il conclus della ludeivla pleiv de mantener quella perdetga stilistica dils temps dils Franzos, perdetga della pietad della generaziun che ha varghentau l’uiara franzosa. Ina biala coincidenza ha vuliu che la lud. compagnia de Mats de Mustér ded oz surprendi la renovaziun digl altar che avon 100 onns sia antecessura ha fatg sularar. La baselgia de s. Gions, inaga ch’igl altar de s. Gada paradescha aunc lien en sia intimadad, vegn a representar ventireivlamein l’historia de sia construcziun naven dalla perioda gotica (1489) sur il baroc al classicismus.

Morts satrai a Mustér 2010-2015

2015

24-01-15 Isidor Caminada (*1-08-1931)
01-02-15 Robert Deflorin (*28-01-1937)
06-02-15 Victor Candinas-Schnider (*18-01-1925)
16-02-15 Rosa Paula Giger (*29-03-1938)
08-03-15 Christgina Bigliel-Berther (*15-12-1929)
12-03-15 Giusep Schwarz (*17-11-1937)
19-03-15 Emanuel Caminada-Jacomet (*03-02-1921)
26-03-15 Gada Lechmann-Deragisch (*05-02-1918)
03-04-15 Toni Gadola-Manetsch (*19-05-1944)
26-05-15 Margreta Desax (*07-09-1937)
20-06-15 Lucia Monn-Deflorin (*24-04-1927)
04-07-15 Antonia Deragisch-Schmed (*26-10-1934)
20-09-15 Ursula Dotti-Baumgartner (*01-09-1924)
16-10-15 Albert Leo Buholzer (*21-12-1941)
25-11-15 Toni Mathiuet-Panier (*24-07-1939)
13-12-15 Mathias Deflorin (*12-11-1939)
29-12-15 Maria Flepp-Manetsch (*05-05-1935)

2014

02-01-14 Cecilia Caminada (*30-01-1917)
09-01-14 Genoveva Andriuet-Simonet (*2-12-1923)
14-02-14 Gion Flepp-Caduff (*25-11-1925)
20-02-14 Claudia Jacomet-Cabalzar (*14-06-1963)
13-03-14 Gieri Albin-Seglio (*24-10-1943)
19-03-14 Anna Jacomet-Cathomas (*3-06-1937)
22-03-14 Valentin Huonder-Jacomet (*07-03-1925)
10-05-14 Claudia Levy-Soliva (*13-01-1923)
23-05-14 Peter Leonard Tenner-Schnoz (*30-06-1930)
17-06-14 Ursulina Duff-Deflorin (*03-01-1938)
10-07-14 Alfons Manetsch (*8-08-1935)
19-07-14 Alfons Alois Deflorin-Sac (*30-09-1932)
06-08-14 Maria Aloisia Desax (*08-03-1927)
21-08-14 Maria Anna Barbara (Barbulina) Flury-Sonder (*20-02-1928)
07-09-14 Giusep Bigliel-Flepp (*09-06-1922)
08-09-14 Kurt Bloch-de Castelberg (*22-11-1925)
26-09-14 Meinrad Deflorin-Lutz (*22-03-1950)
02-10-14 Maria Ursula Ludovica Maissen-Gienal (*16-09-1932)
13-10-14 Filomena Huonder-Jacomet (*19-07-1928)
04-11-14 Leci Fry-Tuor (*17-12-1923)
09-11-14 Ida Columberg-Nay (*18-08-1945)
30-11-14 Thomas Bischof (*07-07-1954)
14-12-14 Sixten Friz (*24-05-1968) – pleiv reformada
23-12-14 Filomena Monn-Bisquolm (*12-06-1928)

2013

28-01-13 Maria Schnoz-Alig (*09-12-1937)
14-02-13 Furger-Flepp Josef (*14-01-1917)
14-02-13 Fry-Manetsch Gada (*21-12-1927)
03-04-13 Pia Levy-Bundi (*17-04-1916)
21-05-13 Gion Manetsch-Thones (*03-05-1931)
09-06-13 Pius Condrau-Hendry (*27-12-1924)
25-06-13 Schuoler-Fry Augustina (*04-06-1917)
08-07-13 Silvia Maria Schuoler (*03-11-1940)
24-07-13 Maria Deflorin-Deflorin (*25-05-1929)
27-07-13 Maria Gadola-Dedual (*10-09-1921)
05-11-13 Josefa Schuoler (15-12-1921)

2012
14-01-12 Giacomo Dotti-Baumgartner (22-09-1932)
25-01-12 Johanna Manetsch-Maissen (04-01-1926)
01-02-12 Franz Duff (30-10-1936)
05-02-12 Katharina Zazzi-Laim (08-01-1940)
13-02-12 Dora Haslimeier-Truaisch (23-02-1936)
22-04-12 Maria Huonder-Bearth (04-04-1932)
22-04-12 Renata Gienal (08-06-1941)
03-06-12 Gada Desax- Fry (04-06-1917)
22-07-12 Placi Duri Genelin-Foppa (18-08-1930)
02-08-12 Sebastian Stiefenhofer (17-04-1917)
07-08-12 Rosina Lozza-Foppa (21-08-1933)
29-08-12 Camata Emilia (07-01-1925)
03-09-12 Maria Ursula Flepp-Cathomas (31-10-1922)
17-10-12 Philipp Blumenthal-Knecht (04-03-1934 )
22-12-12 Luisia Deragisch-Calvi (27-09-1924)

2011
02-01-11 Patrizia Hawelski (1963)
23-01-11 Maria Ursula Truaisch (1933)
02-03-11 Felicia Caduff-Flepp (1937)
02-03-11 Turte Deflorin-Maissen (1930)
10-03-11 Agatha Venzin-Bergamin (1933)
23-03-11 Maria Barla Desax (1933)
06-04-11 Irma Camartin-Cavigelli (1917)
12-04-11 Alexi Caminada (1938)
26-04-11 Stefania Tschuor-Maissen (1917)
11-06-11 Fidel Deflorin-Huonder (1914)
15-06-11 Alois Truaisch-Baselgia (1910)
19-06-11 Thomas Giusep Petschen-Schmed
10-07-11 Plazi Francestg Deragisch-Calvi
15-07-11 Magrith Nützi (1937)
19-07-11 Victor Durschei-Casanova (1917)
30-08-11 Toni Schwarz (1944)
31-08-11 pader Ambros Widmer (1917)
09-11-11 Flepp-Venzin Hilda (29-07-1956)
14-11-11 Duff Pius (22-05-36 )
22-11-11 Antonia Schuoler (19-06-1939)
12-12-11 Leci Decurtins-Caminada (28-09-1941)
24-12-11 Susanna Giger-Tschuor (08-08-1917)

Mortoris naven dil november 2010

05-11-10 Pius Huonder-Manetsch
26-11-10 Brigitta Fry-Gadola
08-12-10 Paula Wilhelm-Jenewein
18-12-10 Barla Simonet-Beeli
28-12-10 Patric Cabernard-Huonder (1969)