Statuts dil cussegl pastoral

I. Intent e pensums 

 

Art. 1 

1 Il cussegl pastoral dalla pleiv Mustér ei in organ ecclesiastic che cusseglia e sustegn ils plevons en damondas da pastoraziun.

2 La formulaziun masculina dallas persunas e dils organs, vala era per las persunas femininas. 

 

Art. 2

Il cussegl s’occupescha dils suandonts pensums pastorals:

  • annunziaziun
  • liturgia
  • survetsch social-caritativ
  • formulaziun religiusa da carschi e giuventetgna
  • ecumena
  • coordinaziun dallas lavurs cun las singulas gruppas
  • missiun e tierz mund
  • collaboraziun interparochiala

 

 

II. Commembers 

 

Art. 3

Il cussegl pastoral cumpeglia commembers elegi ed ex-officio.

 

Art. 4

a) Ils plevons e representants dallas differentas gruppas ein commembers ex-officio.

b) Ils commembers vegnan elegi entras la radunonza dalla pleiv. 

 

III. Elecziun dil cussegl pastoral 

 

Art. 5 

Elegibels ei scadin commember dalla pleiv che ha empleniu il 18avel onn.

 

Art. 6 

Il dretg da far propostas per l’elecziun han: 

a) las organisaziuns ed uniuns ecclesiasticas dalla pleiv.

b) gruppas da silmeins 10 parochians.

c) il singul parochian alla radunonza dalla pleiv.

Las propostas ein da far a scret al cussegl pastoral per mauns dalla radunonza generala dalla pleiv. Mo persunas presentas alla radunonza san vegnir proponidas. 

 

Art. 7 

Las elecziuns vegnan preparadas entras il cussegl pastoral. 

 

Art. 8 

Tenor schlatteina, vegliadetgna, uclauns e fracziuns duei la pleiv esser representada. 

 

Art. 9

Il cuoz d’uffeci dils commembers elegi munta a 3 onns. En cass da demissiuns duront ina perioda d’uffeci vegn l’elecziun fatga entras il cussegl pastoral. Ina reelecziun ei pusseivla. 

 

 

 

IV. Cumpetenzas 

Art. 10 

Il cussegl pastoral stat en survetsch dalla baselgia locala. En sia missiun da cussegliar e sustener ils plevons en damondas da pastoraziun sa el era prender conclus el senn da recumandaziun. 

 

Art. 11

San ils plevons buca consentir ad in conclus dueien els motivar quei enviers il cussegl pastoral. 

 

Art. 12 

Il cussegl pastoral sa drizzar propostas ni recumandaziuns alla suprastonza dalla pleiv, al decanat, al cussegl pastoral cantunal, al vicari general ni agl uestgiu. 

 

Art. 13 

Per ses basegns finanzials tschenta il cussegl pastoral ina damonda alla suprastonza dalla pleiv. Quei duei mintgamai succeder avon la tractaziun dil preventiv dalla pleiv. 

 

 

 

V. Organisaziun ed uorden da lavur 

 

Art. 14

Il cussegl pastoral seconstituescha sesez. El elegia il president, igl actuar/vicepresident, il cassier sco era ils menaders dils cerchels. Quels formeschan, ensemen cun il plevon, la suprastonza. Il presidi duei vegnir surdaus ad in laic. 

 

Art. 15 

Il cussegl pastoral secumpona da 2 cerchels: 

a) cerchel liturgic

b) cerchel social-caritativ 

 

Art. 16 

Las suandontas gruppas cun lur incaricas ein suttamessas al cussegl pastoral:

a) survetsch divin preeucaristic “Salid dil Segner”

b) gruppa da liturgia

c) salid da Nossadunna 

d) rusari da morts 

e) retscheiver la bara 

f) devoziuns 

g) purtar la communiun als malsauns

h) lecturs(a)s e parter ora la s.comminiun

i) ministrant(a)s 

 

Art. 17 

Mintga gruppa lavura sur sesezza tenor carnet da duers e duei eleger ina persuna da contact. 

 

Art. 18

Per lur basegns finanzials tschentan las differents gruppas ina damonda al cussegl pastoral. 

 

Art. 19

Per pensums specials sa il cussegl formar gruppas da lavur. A quellas gruppas san era autras persunas collaborar. Il cussegl pastoral sa era delegar lavurs ad organisaziuns e gruppas existentas. 

 

Art. 20 

Il cussegl pastoral seraduna tenor basegns, denton silmeins 2 gadas ad onn. Ils plevons, il president dil cussegl pastoral, ina tiarza dils commembers san pretender ch’il cussegl pastoral vegni convocaus. 30 parochians dalla pleiv san pretender a scret ch’il cussegl pastoral vegni convocaus per tractar damondas d’urgenza. Las invitaziuns succedan a scret cun communicar las tractandas. 

 

Art. 21

Las radunonzas vegnan preparadas dalla suprastonza dil cussegl pastoral. La suprastonza survigilescha e procura ch’ils conclus vegnan publicai e realisai. 

 

Art. 22 

La suprastonza dil cussegl pastoral ed ils cerchels elaboreschan in program da lavur che duei mintgamai vegnir presentaus al cussegl pastoral. 

 

Art. 23 

Tier decisiuns dil cussegl pastoral sco era dalla suprastonza decida il relativ pli dallas vuschs presentas. En cass special ni da paritad decida il plevon. 

 

Art. 24

Da mintga radunonza, schibein dil cussegl pastoral sco era dils cerchels, duei vegnir scret in protocol.

 

Art. 25 

Il cussegl pastoral orientescha la pleiv sur da sia activitad a bucca, entras la gasetta ni entras il fegl ufficial dalla Surselva. Ina orientaziun a scret succeda era el rapport da gestiun e quen dalla pleiv S.Gions. 

 

Art. 26 

Abdicaziuns da commembers dil cussegl sco era dallas differentas gruppas ston succeder a scret al president dil cussegl pastoral. 

 

Art. 27

Persunas che demissiuneschan retscheivan in pign present. La honoraziun ed igl engraziament duei succeder entras il president dil cussegl pastoral en num dalla pleiv S.Gions. Plinavon duei vegnir fatg ina menziun el rapport annual dil cussegl pastoral. Il president dalla pleiv S.Gions vegn informaus sur dallas honoraziuns. 

 

 

VI. Determinaziuns finalas 

 

Art. 28 

Quest regulativ vegn approbaus entras la radunonza dil cussegl pastoral. La suprastona dalla pleiv pren enconuschientscha dil regulativ. 

Il regulativ per il cussegl pastoral dalla pleiv da Mustér dils 9 da mars 2004 vegn remplazzaus. 

 

Art. 29

Igl actual regulativ sa vegnir revidius entras conclus dil cussegl pastoral ni sche 30 parochians dalla pleiv prentendan quei a scret. 

 

 

Art. 30

Approbau dalla raduonza dil cussegl pastoral Mustér ils xx.xx.xxxx.

 

 

Il plevon: sur Alexi Manetsch 

il president : Willi Lozza 

 

 

Priu enconuschientscha entras la suprastonza dalla pleiv. 

 

Mustér, ils 2006

Il president : Linus Maissen 

 

 

Carnet da duers 

 

Gruppa “Salid dil Segner”

La gruppa “Salid dil Segner” cun 6-8 commembers prepara annualmein siu program. La finamira dalla gruppa ei da preparar e menar atras mintga meins in survetsch preeucaristic pils affons gronds da scoletta sco era dalla 1., 2., e 3. classa primara. 

 

Gruppa da liturgia

Quella gruppa prepara e meina survetschs divins dil plaid. 

 

Salid da Nossadunna 

Il “Salid da Nossadunna” vegn mintgamai fatgs il meins da november per tut ils defuncts ch’ein morts duront igl onn.

 

Rusari da morts

La gruppa “Rusari da morts” recitescha mintgamai il rusari da morts tenor il cudischet fatgs a posta per quei intent. La gruppa s’organisescha sesezza. Ina persuna surpren il pensum da menader. All’entschatta digl onn vegn fatg in plan per las persunas che reciteschan meinsilmein il rusari. Il menader ei la persuna da contact. 

 

Retscheiver la bara 

Cura ch’ina bara vegn purtada en canorta da ruaus ein ina ni duas persunas ord la gruppa “Retscheiver la bara” presentas. Tenor il cudischet preparaus per quei intent, vegn fatg oraziun per il defunct ensemen cun ils parents. La persuna da contact vegn mintgamai orientada entras la secretaria dalla pleiv cura che la bara arriva e procura per las persunas ch’ein presentas per retscheiver la bara. 

 

Gruppa “Devoziuns”

La gruppa “Devoziuns” prepara e meina las devoziuns dallas dumengias e dils firaus. Il preparar, organisar e direger las devoziuns sa succeder dad in commember, da pliras persunas en gruppa cun agid e sustegn dil plevon. Il menader dalla gruppa prepara in plan pertuccont il datum ed il tema dallas devoziuns. La gruppa s’organisescha sesezza. Las devoziuns vegnan publicadas el fegl ufficial cun la menziun dil tema. Il menader ei persuna da contact enviers il plevon, igl organist, las calustras sco era anoviars. 

 

Purtar la communiun als malsauns

Ina entochen duas gadas al meins vegn purtau la communiun als malsauns. 

 

Gruppa “Lecturas e reparter la communiun” e gruppa” Ministrants”

Quellas duas gruppas vegnan engaschadas tenor basegns dalla secretaria dalla pleiv. Ella ei responsabla pil plan da survetsch.