La caplutta s. Maria Immaculata ad Acletta

Baselgia Maria Immaculata ad AclettaSil crest che sesaulza sur il vitg Mustér stat la baselgia baroca, dedicada a Nossadunna. Ell’ei vegnida consecrada 1643. Igl altar grond ei dotaus cun il renomau e zun custeivel maletg da C. F. Nuvolone, che representa I’Immaculada Concepida, «Immaculata». Daco che quei maletg dil renomau artist da Milaun ei vegnius si d’Acletta 1672, ei buca enconuschent, denton, l’ovra ei buca vegnida scaffida per quella baselgia ch’ei vegnida baghegiada per suenter la mort digl artist, 1655 (Poeschel). Medcmamein ei l’orgla in juvel per sesez, baghegiaus 1826 dil construider d’urglas indigen Anton Sacchi. Ella vala oz sco scazi particular, buc il davos ord motiv ch’ei exista da quellas orglas mo in secund exemplar ad Agnol Tcssin. Dil temps dil rococo dateschan las «legras» decoraziuns (Notker Curti) e la scantschala gaglia.


Ord la historia 
1670 Sin il crest d'Acletta stat il plasscheivel sanctuari da Nossadunna Immaculata (quei datum ei veseivels all'entrada dalla baselgia) e vegnius consecraus dus onns pli tard, ils 12 da zercladur 1672.
1672 La baselgia ad Acletta ei vegnida baghegiada ein ina biala fuorma cun plirs pilasters ed in tetg smuttau. Sco la baselgia da s. Gions, la claustra e las biaras capluttas da Mustér ei era la baselgia d'Acletta baghegiada en in still baroc. Ils maletgs sin e sur las curnischs ha in Johann Jacob Rüegg da Cuera creau.
1672 In dils pli bials maletgs en las capluttas e baselgias dil cantun Grischun ei quel da Nossadunna Immaculata malegiaus digl artist talian Carlo Nuvolone a Milaun.
1760 La scantschala eregida ei en stil rococo, embellescha tscheccamein la baselgia.
2015 vegn il tuchiez electrificaus.

 

 

 

Maletg da Maria Immaculata ad AclettaIl maletg dalla s. Famiglia ch'era avon onns il maletg digl altar principal, ei vegnius tschentaus sur il maletg da Nossadunna Immaculata. Seniester ella nav sesanfla igl altar da s. Onna. Leu vesein nus Nossadunna cun ses geniturs s. Giochen e s. Onna. Igl altar lateral dretg representa la visitaziun da Nossadunna. Remarcablas ein era las tablas votivas che pendan sils mirs entadem la nav.

Detagls e cronica davart la caplutta d’Acletta anfleis Vus > cheu.

da Gion Tenner